diumenge, 5 d’agost de 2012

Reinvencions

Avui hem anat al pantà de Santa Fe del Montseny. Una caminadeta descansada apta per a totes les edats (des de 3 anys fins a 74 ningú no ha fet figa). No sé per què, mentre pujàvem amb cotxe fins a Can Casades, he pensat que quan era petita hi havia vingut amb l'escola de Bàscara. I de sobte, ostres!, també m'ha vingut al cap que els pares o els familiars podien venir a les sortides. Recordo la meva mare, la mare Brugué, la mare Cortada, la tieta de l'Assumpció..., acompanyant-nos, duent cadascuna els entrepans familiars i les begudes. Pocs nens venien sols. Les classes eren de quaranta o més i una sola mestra tenia tres cursos aplegats: no hi havia suports, ni especialistes, ni guàrdies ni res de res. Us imagineu un autobús ple de nens de quatre, cinc i sis anys amb un sol adult? De ben segur no hauríem arribat ni a Orriols. El dia que anàvem d'excursió amb la senyoreta Lloberas o amb la senyoreta Remei, Bàscara quedava buit de nens i de dones (d'homes a l'autobús, la veritat, en recordo ben pocs, per no dir cap). En aquella època en què poques mares treballaven fora de casa, l'excursió també devia ser un respir -un trencament de la rutina- per a totes elles encara que després, de tornada, trobessin un munt de feina endarrerida, que ja se sap que a les cases res no es fa tot sol i tan bé que aniria! 
Algú va dir no fa gaire que aquests que es "reinventen" contínuament és que ja no saben què inventar-se. Ja fa temps que, pels mons de l'ensenyament, es parla de les comunitats d'aprenentatge on, i per resumir-ho molt, les famílies participen activament en les aules fent-se càrrec de grups d'alumnes... Evidentment, mig poble d'excursió hi té ben poc a veure, però no em podeu pas negar que l'essència és la mateixa, una primera llavor del que s'ha "reinventat" anys més tard. M'ha fet molt feliç recordar-ho tot plegat, amb una tendresa tan viva i amb una emoció tan nova, i comprovar que la memòria encara no em falla. Bé, una miqueta sí... Us de he de confessar que no sé si vam anar mai al Montseny: em sembla que m'he confós amb Castellar de n'Hug, però tant se val.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada