diumenge, 30 de desembre del 2012

El límit és el dolor

Avui fa quatre setmanes justes que, per primer cop a la vida (i espero que per últim), vaig anar lligada al darrere d'una ambulància fins a l'Hospital Sant Joan de Déu de Manresa. Vaig tastar l'eficiència del SEM, que només coneixia de les sèries mèdiques televisives, i la rapidesa dels serveis quan un arriba a Urgències a les nou del matí amb la classificació 1 que, traduïda a un català de carrer, significa "passar al davant de tot quisqui". D'aleshores ençà he visitat, sense passar al davant de ningú, especialistes diversos (el traumatòleg, el cirurgià maxil·lofacial, el dentista i, per descomptat, la metgessa de capçalera) i el temps ha anat posant les coses a lloc o, si més no, ho ha intentat, amb un elevat índex d'èxit que, potser aviat, serà gairebé complet. L'altre dia,  mentre el traumatòleg em posava el guix nou al braç i comentàvem el grau de mobilitat dels dits de la mà dreta, em va dir tot de passada: "el límit és el dolor". Aquesta oració, una copulativa tan simple, tan de manual, només pretenia donar-me una pauta física per a les tres properes setmanes, és a dir, si et fa mal no moguis la mà. Però no he parat de donar-hi voltes. Em sembla un pensament digne d'aquella saviesa popular, nascuda i pouada de la terra. Una reflexió que ens hauria de guiar sempre, que hauria de regir els nostres actes tant pel que fa a l'actitud que manifestem davant la vida com pel que fa al nostre comportament envers els altres. Si sabem que una emoció ens fa patir, que un record o un sentiment ens fan mal, no ens hi aturem: intentem assuavir-los, pair-los o, si no hi ha més remei, allunyar-los. Si sabem que amb la nostra manera de fer podem infligir dolor a un amic, a un fill, a un company, modifiquem-la. Si sabem que les nostres paraules fereixen, mesurem-les, i si els nostres gestos punxen, minimitzem-los... El proper dia li explicaré al traumatòleg tot el que ha donat de si la seva frase. O potser no, perquè tampoc no li tinc tanta confiança, però procuraré tenir-la molt en compte. Crec que és un bon propòsit per al 2013.