dimarts, 15 d’agost del 2017

Aprendre des de la felicitat (II)

L'estiu sempre passa massa de pressa. El temps ens ha robat aquells estius eterns de la infantesa, plens de sol, mosquits, pols i bicicletes, però que no s'acabaven mai. D'aquí  a quinze dies ens reincorporarem a la feina i, els que ens dediquem a la docència, reprendrem el curs escolar. Em tornaran a martellejar el cervell les preguntes de sempre: com és que els nois i noies d'ESO han de fer sis hores lectives cada dia? Com és que un alumne de tretze anys ha de fer dotze matèries diferents? Com és que es canvien els plans d'estudis cada dos per tres però ningú no té en compte les dues preguntes anteriors? Com és que fa més de vint-i-cinc anys que treballo al departament d'Ensenyament i mai-mai-mai ningú no m'ha preguntat (ni a mi ni a cap dels meus companys, evidentment) què em semblava millorable del sistema educatiu? Com és que obviem les obvietats?
Segurament algú, quan llegeixi això, ja llançarà aquell tòpic que els ensenyants tenim poques ganes de treballar i, per això, volem que l'alumnat tingui menys hores de classe. No penso ni aturar-me en aquestes bajanades perquè el professorat continuaria fent les hores marcades per llei. Tampoc vull entretenir-me a posar exemples de sistemes educatius d'altres països perquè no aportaria res de nou i perquè no ens cal emmirallar-nos en Canadà o en Finlàndia per saber que l'únic que necessita qualsevol sistema educatiu és sentit comú: només reduint una hora lectiva cada dia i agrupant matèries a fi que el procés d'ensenyament-aprenentatge esdevingui més integrat ja reduiríem la dispersió i, n'estic segura, milloraríem l'atenció i la capacitat de concentració (donaríem temps i calma, tan necessaris en aquest món de bojos on transitem). La reducció d'una hora lectiva també deixaria espai per a d'altres disciplines (artístiques, esportives, activitats de voluntariat...) que juguen un paper fonamental en la formació integral de la persona... El que és perjudicial és que la incapacitat de les diferents administracions per oferir aquestes activitats extraescolars a tothom se supleixi amb una sobrecàrrega de l'horari lectiu. És per això que cal fer una crida a totes les ments pensants que dissenyen plans educatius des de la taula d'un despatx o des d'una plataforma universitària sense ni saber com respira una criatura de dotze anys, només preocupats per no perdre vots a la propera campanya; cal fer una crida a tots els "defensors de matèries", només preocupats per guanyar una hora en algun curs d'ESO a canvi de "trinxar" alguna altra  assignatura. Els hem de demanar, si us plau, que abans de canviar res més escoltin la respiració d'aquests nois i noies, però que l'escoltin de debò. Que els estius eterns de la infantesa estan molt bé, però els hiverns profitosos també tenen el seu encant i ajuden a donar unes eines que poden ser imprescindibles.