dissabte, 20 d’octubre de 2012

Departament d’Ensenyament i tradició


La meva carta apareguda avui al Punt Avui:

Sóc mare de dues nenes que estudien a l’institut de Vilablareix on, aquest curs, com a molts instituts de les comarques gironines, l’horari és intensiu. Aquest fet suposa que, entre que surten de classe, pugen al transport escolar, baixen a la parada i caminen fins a casa, cada dia arriben a quarts de quatre. Tot i que em sembla bé la jornada intensiva, crec que seria molt millor poder arribar un xic abans. Sé que es va demanar, des del centre educatiu, poder escurçar a cinquanta-cinc minuts les darreres sessions del matí i així es podia guanyar un quart, però aquesta petició no va ser atesa per la delegació d’Ensenyament. Tot i així, a instituts de Figueres, Banyoles, Celrà, La Bisbal, Santa Coloma..., se’ls ha autoritzat a suprimir cinc minuts d’algunes classes. M’informo de la qüestió i es veu que se’ls ha concedit aquest privilegi perquè, en aquests llocs, “és tradició fer-ho així”.  Ah! Una raó profunda. L’institut de Vilablareix tot just és el cinquè curs que funciona i, evidentment, de tradicions, ben poques. De fet, per no tenir, no tenen ni edifici... Això, però, em fa adonar del pes tan important de la tradició en el Departament d’Ensenyament. Per aquesta raó, no paro de preguntar-me com és que la meva filla ha estat tres setmanes sense professor de Ciències Naturals si, abans, era tradició cobrir les baixes del professorat amb certa celeritat... Deu ser que hi ha tradicions i tradicions hi ha.

2 comentaris:

  1. Potser és que els criteris d'Ensenyament no són exclusivament didàctics... o són exclusivament NO didàctics.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segurament és la segona raó. Quasi posaria les mans al foc i no em cremaria.

      Elimina