dijous, 29 de desembre de 2011

S'ha mort la mona Cheetah

A quarts de dotze m'assec al sofà per intentar posar-me al dia, en una de les periòdiques reemissions del 3/24, del que ha passat al món mentre ens perdem en les múltiples obligacions d'aquestes dates. Evidentment, m'interessava escoltar què deia el conseller Mas-Colell respecte dels impagaments als funcionaris i també em volia assabentar de quin interès haurà de pagar la Generalitat pel crèdit que ha obtingut del Banc de Sabadell ("no arriba al 6%", han dit)... Em comença a pujar la mosca al nas perquè no entenc com el Banc Central Europeu ofereix crèdit a bancs i caixes a l'1% d'interès i la Unió Europea és incapaç de marcar un límit màxim (el 4%, per exemple) a aquesta colla d'usurers (permeteu-me la paraula però tal i com estan les coses em sembla, tot plegat, un abús). Després d'aquesta notícia, ja surten els comptes de la Casa Reial i els negocis tèrbols del marit de la Infanta. I, encara no refeta dels vuit milions que ens costa la monarquia (es veu que encara ens n'hem de felicitar perquè als britànics els costa gairebé cinc vegades més), surten els vestits del cas Gurtel i no sé quins intríngulis econòmics de l'antic ministre José Blanco. Buf, quin cansament!. La mateixa brutícia de cada dia. De sobte, però, en els titulars inferiors que no s'aturen, llegeixo, ras i curt: "ha mort la mona Cheetah". Tardo uns segons a associar la Cheetah amb aquella Xita del meu Tarzan i tot seguit ho comento en veu alta. Devia ser molt gran, diu en Jordi. Em sap greu per la mona però aquesta notícia "sorpresa", enmig de tanta misèria política, reiterativa i poc fructífera, ha estat una alenada d'aire fresc al pensament, com si el record dels salts de liana en liana en aquella selva verge encomanessin una mica de puresa, una mica d'oxigen no contaminat... Gràcies, Cheetah!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada