dimarts, 27 de desembre de 2011

El Pessebre de Bàscara

El meu Nadal és un pessebre
de figures de veritat.
S'ha teixit amb la memòria
de cada escena on he estat:

és una verge entendrida
i un sant Josep, ara absent,
que traginen bou i mula
a recer del sol ponent.

I una dona amb una gerra
que puja del rentador.
I una altra de lapidada,
ben segur sense raó.

Una pastora a la cova
duent un nen a la mà,
i l'hostalera quan nega
acollida al seu portal.

I un record fent de captaire,
demanant sota el balcó:
no era pa el que pidolava
sinó uns quants bocins d'amor.

Mentre la resclosa escuma,
un àngel, al campanar,
enmig dels sospirs del públic
ha fet volar un colom blanc.

El meu Nadal és un pessebre
de figures de veritat.
No hi fa res el fred, ni el gebre,
ni tampoc el pas dels anys.
El meu Nadal és un pessebre
que duc al cor ben guardat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada