dissabte, 5 de març de 2011

Roma amb ulls de nen(a)

Aterrem a Roma i plovineja. Quan arribem a l'hotel, ja força humits,  agafem els impermeables i sortim armats fins a les dents per atacar la ciutat augusta. Mentre caminem via Nazionale avall, disposats a "ensopegar" amb la Columna Trajana i el monument a Vittorio Emmanuele II, comprem un parell de paraigües a un dels mil venedors sense llicència que ens perseguiran durant tota l'estada fent-nos ofertes sempre immillorables. El cel és d'un plom espès i la pluja no es detura. Ja totes tenim les sabates xopes i, gairebé tots, els peus gelats. Després de les fotos pertinents ens encantem al Fòrum i enfilem cap al Coliseu... Déu n'hi do del que hem caminat! L'Ona ha resistit estoicament sense queixar-se i, amb cara de no poder més, diu amb la seva veueta de quatre anys i mig: "Estic baldada". Ni cansada, ni xopa, ni gelada: baldada. Em fa somriure aquesta seva riquesa de llenguatge -que sempre ens sorprèn- potser per mimetisme amb les seves germanes. Seiem en una terrassa coberta i tancada per veure si ens refem i, un xic més tard i gairebé a les fosques, encara passegem davant de l'Amfiteatre Flavi, l'arc de Constantí i arribem fins al Circ on ja no veiem res (val a dir que, amb claror de dia, tampoc no s'hi ha vist mai res). Ens comprimim en un metro atapeït on, per molt increïble que sembli, sempre hi cap una persona més, i arribem a l'hotel exhausts i glaçats. L'endemà a un quart de deu del matí ja som al Vaticà i no hem de fer gens de cua per entrar a la basílica. Tan bon punt traspassem la porta, l'Ona, que ja ha copsat que tot això de Roma va d'estàtues d'homes i sants, d'escultures de déus i semidéus, fa la seva segona gran aportació: "Mira, un senyor de veritat!", i jo, que tot just m'acabo d'adonar que a la dreta hi ha la Pietat de Miquel Àngel, no sé ni de què parla. I m'assenyala un treballador que amb prou feines es distingeix -de tan minúscul que es veu-  en un sostre de les voltes laterals... La seva tercera gran aportació arriba a mitja tarda, estirada damunt del llit de l'hotel, després de menjar un gelat insuperable en una gelateria diminuta que trobem casualment: "Aquí a Roma, tot és vell i ple de pols".
Així doncs, no us estranyi que la foto que hauria d'il·lustrar aquest article no sigui a la Fontana de Trevi o al Panteó, sinó en una gelateria: quan demano a les nenes què els ha agradat més, la Mar respon que el gelat i comprar el jersei d'I love Roma,  per a l'Èlia el millor ha estat anar amb metro  (després hi afegeix l'avió), i l'Ona no dubta a assegurar que la botiga d'en Pinotxo... Sort que a l'Emma li ha agradat tot!

1 comentari: