diumenge, 20 de març de 2011

Manual per no morir d'amor

L'altre dia vaig quedar amb una amiga per dinar i xerrar una estoneta. M'agrada parlar-hi perquè tot el que ens diguem, tant si duu la veu cantant ella com jo, és copsat per l'altra en el seu punt just i en la mesura gairebé exacta. I això, la veritat, passa amb molt poques persones en la vida. Li vaig parlar d'un llibre que no he llegit però que m'havia caigut a les mans digitals (vull dir que em va aparèixer navegant per la xarxa), Manual per no morir d'amor, de Walter Riso, que es veu que desenvolupa deu principis de supervivència afectiva... De fet, en llegir aquests principis t'adones que tots són certs i de sentit comú però quan un està tan "amorosament" obcecat i tan "amànticament" trasbalsat com ho estava ella, no hi ha principis emocionals que valguin. En aquells moments només existeixen finals i sentiments contradictoris, i ella, que es dedica professionalment a una parcel·la de la psicologia, em deia: "com puc donar pautes i orientacions a la gent si la meva vida és un desastre?". Però jo, que m'ho miro des de fora, sé que no. Sé que la seva vida no és cap desastre, només que l'amor, la passió i la fidelitat estan tots renyits des del principi dels temps i també necessiten el seu temps per tornar al principi. Sé que continua fent la seva feina de manera competent i eficaç, amb la il·lusió de sempre, de la mateixa manera que un metge, tot i estar malalt, és perfectament capaç d'encertar un diagnòstic i receptar la medicació correcta. I sé que se'n sortirà, malgrat que em fan patir  el seu dolor i les seves llàgrimes, perquè els mals d'amor no duren sempre (la natura, tan sàvia, ella!). Des d'aquí, com que sé que em llegirà, transcric part de la contraportada d'aquest manual editat per Columna, per si li és d'ajut, i li envio una forta abraçada, i als que em seguiu també:

"Nega’t a patir per amor, declara’t en vaga afectiva, fes les paus amb la solitud i calma la necessitat d’estimar per damunt de tot i a qualsevol preu. Rescata l’amor propi, que és el teu primer gran amor, a partir del qual es generen els altres.
Molta gent es queda atrapada en nínxols emocionals esperant que la sort canviï (...). No morir d’amor implica rebutjar qualsevol vincle afectiu que ens aferri a una relació malaltissa o limitadora."

I ja sé que la teoria sempre és molt fàcil...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada