diumenge, 27 de febrer de 2011

L'odi és l'amor dels perdedors (Imre Kertész)

Ahir a la tarda, per matar el temps mentre esperava que l'ordinador  més lent de casa s'engegués, vaig fullejar Liquidació. El tenia amuntegat damunt la taula, amb dos llibres més que hauria hagut de retornar a la biblioteca, ja fora de termini i sense haver-los llegit (sí, ho reconec, això em passa tot sovint). Com que divendres em vaig oblidar d'agafar-los, ahir encara eren a la pila, potser com una prova més per mortificar-me. No sabria dir per què però l'ordinador ja feia estona que donava senyals de vida i jo encara estava passant pàgines de la novel·la de Kertész.  He de confessar que, malgrat que no acabava de veure la llum per enlloc, no podia parar de llegir i aquesta sensació es va intensificar en arribar a una mica més de la meitat del llibre. Ara fa una estona que l'he acabat. De fet, són uns cent cinquanta fulls escassos. No sé si m'ha agradat. No sé si el puc recomanar. No sé si l'he acabat d'entendre. Ben bé, ja ho veieu, no sé res. Només que m'ha colpit profundament. M'he quedat com aturada, muda, glaçada. Esbalaïda davant la nuesa del text, gairebé obscè de tan despullat... I tot i així, si no fos perquè demà el vull retornar sens falta, em sembla que me'l tornaria a llegir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada