dimecres, 29 de desembre del 2010

D'infidels i d'infidelitats

Acabo de veure l'episodi d'avui d'Infidels i no sé què passa amb en Robert: em pensava que estava gelós d'en Jesús, però potser ho està de la Cruz, qui sap... De tota manera, la infidelitat és present en tots els nostres actes. Si ho pensem objectivament, la vida seria "invivible" si qualsevol decisió, qualsevol reacció, qualsevol sentiment hagués de ser plenament fidel a nosaltres mateixos. En aquest joc de daus que vivim diàriament i frenètica hi juguen tants factors que, sovint, altres qualitats passen per davant del comportament fidel. N'hi ha de ben lloables, com la bondat (una mica com els metges: primum non noscere) i d'altres de més dubtoses, com la complaença en l'acomodament (quan acceptem de grat algunes situacions perquè ens faciliten la vida tot i saber que ens enterboleixen l'ànima). En fi, que és tard i les meves reflexions cansades i poc filosòfiques no deuen interessar a ningú. Demà (que ja és avui), si esteu al cas i les compteu bé, el dia tornarà a ser ple d'infidelitats. I això que és la Puríssima...
(Anotacions del feisbuc, 8 de desembre a les 00:54, ja dimecres)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada