dimecres, 29 de desembre de 2010

Sopar al barri vell

Ahir havíem quedat amb la Gemma per sopar. Des de Fires que teníem planificat de trobar-nos perquè ja feia molt que no ens vèiem, malgrat que ens truquem de tant en tant. Els seus cranis de xai, cavall o porc compartien espai amb les meves traduccions d'Horaci al pis de carrer Santa Marcel·lina de Cerdanyola i en l'altre pis d'estudiants on vam anar a raure al llarg de la carrera. Després d'acabar-la, tot i que els ossos d'animalots diversos van desaparèixer, encara vam compartir pis a Girona i, sobretot ella, va haver de compartir els seus despertars amb el Zapateado de Granados o La sevillana alegre, de Turina, que cada matí sorgien del piano del menjador on jo, amb més o menys encert, em posava a estudiar puntualment a les nou del matí. Els seguien els estudis de Chopin, que em meravellaven -encara ho fan- i em neguitejaven alhora, una partita de Bach i la sonata (no recordo el número) de Beethoven. A més, encara hi afegia algunes peces "menors": un estudi per a la mà esquerra de Mozkowsky i una versió en piano, de no sé quin autor, d'un estudi de Paganini, totes elles peces obligatòries de l'examen de 8è de piano. I la Gemma suportava estoicament les meves repeticions i els meus entrebancs, segurament amb taps a les orelles. També, sense taps, ens escoltàvem mútuament els plans de futur i els mals d'amor, sense pressa, molt abans que ella marxés a Califòrnia en aquella època on la vida es capgira totalment...

Ahir també vam parlar, sense presses, obviant el fum del tabac del restaurant (en cap moment m'havia passat pel cap que s'hi pogués fumar) que se'ns va enrinxar a la roba, a la pell, als cabells... I la vaig veure trista, una mica com sempre, però, i també com sempre, tan fràgil i tan valenta alhora. I després vam passejar pel barri vell i la Rambla i encara vam seure en un banc fins que se'ns van glaçar els peus. I vaig pensar que algunes amistats, tot i el fred, no es glacen mai.

(Anotacions al feisbuc, dilluns 6 de desembre de 2010)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada