dijous, 7 d’agost de 2014

TGV. Bàscara. París: Qui vol anar-hi tan de pressa?

Situem-nos al Prat de Bàscara, de cares a la porta de l’església. A l’esquerra, a la banda de la muralla, hi ha unes escales amb un mirador. M’hi he enfilat centenars de vegades cap al tard, per mirar l’aigua de plata quan el sol declina. Estaria bé que us hi enfiléssiu i miréssiu la resclosa: sempre havia pensat que era l’indret més bell del meu poble. Aleshores és el moment de llegir aquest text, que vaig escriure un vespre d'hivern de fa anys, quan tot just el TGV es començava a planificar...

Qui vol anar a París tan de pressa?

Hora foscant. La resclosa de Bàscara es presenta magnífica. Gairebé un miratge. L'escuma arrissada del Fluvià recull tots els colors de les darreres lluors del dia. Des del mirador, respirant el fred del gener, contemplar aquest paisatge amb tota la seva magnificència m'omple de serenor i em fa adonar, encara més, de la petitesa humana. Lluny, el campanar de Parets d'Empordà es retalla a contraclaror prop de l'estesa verda de l'aigua... En quin punt, entre la resclosa i el campanar, m'he d'imaginar la via del TGV? Sí que en som, de petits, per malversar tanta bellesa! No fa gaire vaig viatjar a París amb cotxe i, realment, el trajecte es va fer una mica llarg, però quan hom fa aquest tipus de viatge és perquè té vacances i pot deixar la pressa a casa; en moments així, gaudir del recorregut també pot formar part de l'aventura. Hi ha, però, altres opcions més immediates: un avió des de l'aeroport de Girona, o des de Barcelona, o un tren amb cabines on fer nit i despertar-se al matí a la ciutat de les llums... Des de la meva insignificança em pregunto quants ciutadans "normals" tenim tanta necessitat d'aquest tren per arribar més ràpidament a Europa, quants cops a l'any, o a la nostra vida, utilitzarem aquesta obra ingent que hipotecarà el territori pels segles dels segles? Des de la meva ingenuïtat em pregunto quants interessos econòmics, ben lluny dels que podem copsar la gent corrent, hi ha en joc, quants suborns, quanta mentida... Perquè, amb les opcions ràpides ja existents i amb el temps que tenim, quan el tenim, qui vol anar a París tan de pressa?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada