dimecres, 28 de novembre del 2012

Vaig votar ERC

Sóc una exmilitant d'ERC. Vaig durar poc: vaig entrar amb la persecució de Carod i em vaig tornar "ecs!" amb el tristpartit de Montilla i companyia mentre em sentia dir: "I tu vés pagant la quota!"... Ara presto el vot a qui em sembla el millor postor. Diumenge vaig anar a votar amb la papereta d'ERC al sobre i la de SI a la bossa. I vaig optar pel que em semblava que seria un vot més útil per al país.  Al vespre, en veure la nova composició del parlament, tan sorprenent com inesperada, vaig pensar que realment el meu vot era on havia de ser. Avui ja no ho tinc tan clar. Entenc els arguments d'ERC en contra del pacte amb CIU, però que ningú no em digui que, en el fons, no hi rau el desig subliminal de garantir-se el suport d'aquí a quatre anys, perquè és així com funciona la política: les crisis anorreen els governs i qui no s'ha mullat pot recollir-ne els rèdits. Jo, com a ciutadana a peu pla, comprenc que els acostaments en polítiques socials entre les dues formacions són difícils però, també com a ciutadana a peu pla, veig clarament que la força de 71 diputats "pidolant" a Madrid no és la mateixa  que la de 50. I crec fermament que, a partir d'ara, haurem de pidolar encara molt més que abans perquè  ja vaig sentir la lectura que en feia la Cospedal, allà a les Espanyes, i  em va semblar que la referència als 24 escons independentistes d'ERC i de les CUP brillava per la seva absència, en una proporcionalitat inversa a la lluïssor del bòtox i la pell tibant de l'Alícia aquella mateixa nit electoral. 
Bé, en tot cas, només he de dir que estic convençuda que una àmplia majoria dels votants (no parlo de militants) d'ERC hauríem entès el pacte, ens hauríem fet càrrec dels condicionants i de les retallades -inevitables però molt matisables en la nova conjuntura-, i de les cessions i de les concessions en un i altre sentit. I també estic convençuda que segurament, tot i que la recessió no s'atura i vindran temps encara més difícils, els hauríem revalidat la confiança més endavant, valorant el compromís, la generositat i, sobretot, el preu tan alt que havien estat disposats a pagar... Sospito que la decisió ens -i els- farà més mal que bé, però, ep!, és tan sols la meva humil opinió.

3 comentaris:

  1. M'hi identifico plenament, llevat que jo no he militat mai a cap partit ni hauria portat l'altra papereta.

    ResponElimina
  2. Doncs jo vaig anar a votar amb tres paperets: ERC, SI i CIU. El meu cor em deia SI, perà el cap em deia que no era un vot útil que havíem de ser clars a les Espanyes..., finalment vaig optar per CIU. Ara, n'estic contenta, si hagués votat ERC estaria malaïnt-los els ossos!! Capaços de pactar amb un partit espanyolista, ni tan sols federalista aleshores, i ara, no volen pactar per la Independència per l'euro per recepte, que dit de passada si continuem així l'haurem de pagar durant molts anys..., almenys si fossin valents amb poc passaríem!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et pensis, Gemma, jo estava més o menys com tu: no duia la papereta de CIU però era una lleugera possibilitat planant al cervell, tot i que només de pensar en aquell colla de fòssils dels quals l'Artur Mas hauria de desempallegar-se ja desestimava aquest vot.

      Elimina