diumenge, 20 de maig de 2018

La doble vida dels estudiants de música. Aprendre des de la felicitat (III)

Vivim en un país on estudiar música seriosament suposa un esforç sobrehumà, especialment per als estudiants de batxillerat.  Al llarg de l’ESO l’alumnat té dret a convalidar entre tres i cinc hores d’optatives i això deu tranquil·litzar la consciència dels qui dissenyen aquests plans d’estudis sense cap ni peus amb 13 assignatures diferents alhora en un curs; a batxillerat es pot convalidar una matèria... Algú es pensa que alliberar 4 hores d’una assignatura és equivalent a 9 o 10 hores de conservatori més les hores d’estudi que requereix un instrument –o dos- i la dedicació a les pràctiques d’harmonia o llenguatge musical? Aquests adolescents surten de casa a les vuit i tornen de l’institut a les tres tocades; dinen i a les 4 ja són al Conservatori fins a les 8 o a les 9. Després arriben i encara organitzen les tasques de l’endemà. Sí, potser tenen alguna tarda lliure, o el cap de setmana, però han de dedicar tot aquest temps a sobreviure acadèmicament. Sovint són alumnes exigents i disciplinats que no es conformen amb qualsevol nota i, per tant, a l’institut, obtenen molt bons resultats malgrat la pressió. Enmig dels exàmens finals i de la selectivitat se’ls encavallen exàmens al conservatori i, si volen dedicar-se a la música, proves d’accés a l’ESMUC o a d’altres centres superiors... Em pregunto si cal tant d’estrès i no es podria arribar a la solució tan altament reclamada: centres amb estudis simultanis de música. Però no ineressa: el benefici econòmic és nul. Això sí, després tots ens beneficiarem de la música que serà interpretada per tots aquests "monstres" supervivents al sistema... Sí, diguem-ho clar, els estudiants de música no són herois: són superherois.

Carta apareguda al diari El Punt Avui el dimarts 22 de maig de 2018

Cap comentari:

Publica un comentari