dimecres, 8 de gener de 2014

L'últim pecat del Nadal

La casa és en silenci, tothom dorm i només s'escolta la vida al tecleig a l'ordinador i al bombo de l'assecadora... Tot és a punt per a la tornada a la normalitat, fins i tot la condemna de la roba per plegar que, d'aquí a uns instants, s'engrandirà irremeiablement. No sé què ho fa, que sempre s'amuntega sense fi i la vas veient, amenaçant, com si et recordés a cada moment que tens aquella tasca pendent... L'últim dia que vaig decidir posar-m'hi, d'avui no passa!, em van quedar vint-i-nou mitjons desparellats, no dos, o tres. Vint-i-nou. Potser, abans, n'havia plegat seixanta parells. Ho comento perquè us feu càrrec de l'embalum industrial de què parlo. Ara, la veritat, amb els primers seixanta aparellats em vaig sentir plenament satisfeta, perquè l'endemà de sant Esteve vam haver d'anar a canviar unes sabatilles amb l'Èlia (es veu que el tió no va ensopegar la talla) i quan arribem a Girona em diu que duu un mitjó de cada color, perquè no n'ha trobat d'iguals; per sort ha tingut bon gust i els ha escollit del mateix model i de la mateixa gamma: un de lila clar i un de lila fosc. Res, no pateixis, li dic, sempre es poden imaginar que véns d'un esplai i heu fet una activitat tipus Carnestoltes... Sí, ja sé què penseu, que, en lloc d'explicar tantes lilaines al bloc, podria endreçar roba. No us ho creureu però ja ho he fet. Abans d'asseure'm per escriure he plegat set o vuit jerseis i tres o quatre pijames, i he estès tota la roba que no podia anar a l'assecadora. Mentrestant, només tenia una idea al cap: acabar de pressa per cometre, a mitjanit i al davant de la pantalla de l'ordinador, un últim pecat de Nadal: menjar-me, en aquesta calma sepulcral impossible d'aconseguir en cap altra hora del dia, una xocolata desfeta, fresca de la nevera, que havia sobrat dissabte. Boníssima! Encara amb el gust fred a la boca i amb la sensació de plaer al cos, em pregunto... Quan es peca tan a consciència i tan a gust, voleu dir que és pecat?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada