dijous, 30 de desembre de 2010

De mals i bells somnis

Avui fa un dia lleig, emmurriat i gris. D'aquells que, si ja estàs una mica trist, t'acaben de deprimir del tot. Però, vés per on,  aquesta nit he tingut un somni bellíssim i, en despertar-me, no s'ha fet fonedís. Recordo que, per un moment, ha derivat cap a un malson, amb una persecució angoixant -no sé si influïda per la pel·lícula "Cobardes", que vaig veure a l'institut  abans de vacances - però, tot i així, el subconscient l'ha reconduït i, la veritat, m'he llevat com si brillés un sol de mil dimonis. Quan era petita sempre tenia el mateix malson: una enorme estiba de llenya es precipitava damunt d'una margarida groga que reposava en una tauleta rodona;  sovint, hi havia un ogre i tot. Quan la llenya esclafava la flor em despertava asseguda, mig plorant, i aleshores veia els meus pares als peus del llit perquè feia una bona estona que somiava incorporada i amb els ulls esbatanats... De vegades tenia un somni preciós, també reiteratiu: volava a un metre i mig del terra pel jardí dels meus avis,  amb un barret de fada que els pares m'havien dut del cotilló per cap d'any. I em despertava convençuda que el vol havia estat real, de tan màgicament com havia planat, lleugera entre els arbustos. El meu avi, que va viure a les fosques els darrers anys de la seva vida afectat per una retinopatia diabètica, somiava camps inundats de sol i blaus esclatants de cel, i no acabava d'entendre que tants colors radiants als seus somnis es transformessin, cada matí en obrir els ulls, en aquell obscur malson.

2 comentaris:

  1. Tinguis el bloc que tinguis, sempre serà un plaer llegir-te. Ah, i m´has d´acabar d´explicar ben bé de què anava el somni aquest... :)

    ResponElimina
  2. Jo somio que sóc en una casa que no és a casa, però és una casa que conec i pateixo molt perquè no hi puc ser i m'enxamparan. Bé, explicat així no sembla que tingui sentit, però en té. Les cases tenen un paper important a les nostres vides, no trobes? Sempre hi deixem alguna part de nosaltres. Tu volaves per sobre d'un jardí...

    I, ah!, ara mateix poso el teu bloc a la meva llista de blocs.
    Salut!

    ResponElimina