A casa, totes són al llit. De fet, les dues grans amb prou feines n'han sortit perquè, per segona vegada durant aquestes vacances, estan malaltes (després d'estar enfebrades tot el cap de setmana de Nadal, ahir van decidir que Reis era una altra bona data i s'han saltat la cavalcada). La veritat, però, és que excepte les dues menudes tots estem empiocats: jo amb prou feines tinc veu i em fa una ràbia terrible perquè, potser, diumenge a la tarda no podré cantar, i en Jordi fa dos dies que va amb jersei (ell, que és un home amb dos moments estacionals únics: o camisa de màniga curta o camisa de màniga llarga, i para de comptar). Bé, a part d'aquestes intimitats, doncs, les petites ja dormen, després d'un conte força llarg a veure si es calmaven, tan preocupades com estaven perquè els Reis no havien vingut amb camell: l'Ona ja ha sentenciat que els havien deixat a l'Orient i jo m'he afanyat a dir que els camells no podien pujar a l'avió i que quan els Tres Reis han arribat tothom els ha deixat els cavalls i el que fes falta... No hi he afegit que així, els que els seguíem, hem pogut trepitjar alguna tifa reial (dels reials cavalls, vull dir), encara calenta, a la Plaça Catalunya de Girona. Tampoc no calia trencar la màgia de la nit per una cosa tan mundana i tan biològica, no us sembla?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada