Sensatesa, consellera Rigau

Fa vuit mesos vaig tenir l’oportunitat d’escoltar en directe l’estrenada consellera Rigau. He de dir que, malgrat el to polític del discurs, em va semblar que les propostes que feia i les preguntes que es formulava sobre l’estat de l’ensenyament traspuaven, sobretot, sensatesa i calma. I com que la improvisació i l’ocurrència eren el pa de cada dia de l’antic Departament d’Educació, aquelles reflexions em van agradar. Ara, però, he de dir que tota aquella sensatesa i aquella serenor  que m’havien esperançat es van fondre quan, just estrenat el càrrec, la consellera Rigau es va afanyar a declarar que si  els centres ho demanaven  podrien suprimir la mal  anomenada setmana blanca del mes que ve i quan, poc després, es va haver de fer enrere i matisar-ho, i disfressar-ho… I jo, que sóc professora i mare, vaig pensar que començàvem malament i ja vaig tornar a visualitzar l’ocurrència educativa com a motor del país. Vaig pensar que, per cobrir les vacances escolars del febrer, l’actual Departament de Benestar i Família (que es dóna la mà amb el d’Ensenyament) havia programat “L’hivern és teu” des de feia mesos, s’havia fet un sorteig públic i les famílies interessades ja havien pagat la bestreta. Vaig pensar que moltes AMPES i Ajuntaments ja havien organitzat casals i activitats per a aquests dies. Vaig pensar que molts pares o mares havien demanat una setmana de vacances a l’empresa. Vaig pensar que algunes famílies havien planificat algun viatge no forçosament a la neu. I vaig pensar que era una mica prepotent carregar-se tan a la lleugera tot aquest intent previ de conciliació laboral i familiar i obligar, tant a les famílies com a les escoles, a “desorganitzar-se” una altra vegada. I vaig pensar que suprimir la setmana blanca seria un gran pas, però per al proper curs 11/12... Més improvisacions i ocurrències no, consellera, ara ja no toca.

(Carta publicada al Punt avui, 11 de gener de 2011)