Vivim
en un país on estudiar música seriosament suposa un esforç sobrehumà,
especialment per als estudiants de batxillerat.
Al llarg de l’ESO l’alumnat té dret a convalidar entre tres i cinc hores
d’optatives i això deu tranquil·litzar la consciència dels qui dissenyen
aquests plans d’estudis sense cap ni peus amb 13 assignatures diferents alhora
en un curs; a batxillerat es pot convalidar una matèria... Algú es pensa que
alliberar 4 hores d’una assignatura és equivalent a 9 o 10 hores
de conservatori més les hores d’estudi que requereix un instrument –o dos- i la
dedicació a les pràctiques d’harmonia o llenguatge musical? Aquests adolescents
surten de casa a les vuit i tornen de l’institut a les tres tocades; dinen i a
les 4 ja són al Conservatori fins a les 8 o a les 9. Després arriben i encara
organitzen les tasques de l’endemà. Sí, potser tenen alguna tarda lliure, o el
cap de setmana, però han de dedicar tot aquest temps a sobreviure
acadèmicament. Sovint són alumnes exigents i disciplinats que no es conformen
amb qualsevol nota i, per tant, a l’institut, obtenen molt bons resultats
malgrat la pressió. Enmig dels exàmens finals i de la selectivitat se’ls encavallen
exàmens al conservatori i, si volen dedicar-se a la música, proves d’accés a
l’ESMUC o a d’altres centres superiors... Em pregunto si cal tant d’estrès i no
es podria arribar a la solució tan altament reclamada: centres amb estudis
simultanis de música. Però no ineressa: el benefici econòmic és nul. Això sí, després tots ens beneficiarem de la música que serà interpretada per tots aquests "monstres" supervivents al sistema... Sí, diguem-ho clar, els estudiants de música no són herois: són superherois.
Carta apareguda al diari El Punt Avui el dimarts 22 de maig de 2018
Carta apareguda al diari El Punt Avui el dimarts 22 de maig de 2018