Ordre a la fresca

Fa dos dies hauria jurat que avui no em quedaria ni humor ni força per escriure quatre ratlles. Però, allò que dic de vegades, la naturalesa humana és sàvia i sorprenent. Si fa quinze dies enyorava l'ordre i la tornada a la normalitat del setembre, dimarts ja enyorava el juliol, el seu desordre i, sobretot, la seva temperatura primaveral d'enguany, que ens va malacostumar a dormir bé tota la nit, tapats amb el llençol (fins i tot algun dia vam haver de recuperar una manta, a cuita-corrents, de l'armari). No es pot treballar amb aquesta calor. I menys quan, als graus centígrads, hi has de sumar la temperatura hormonal dels adolescents a dins de l'aula... Aleshores la temperatura de xafogor, com diu en Molina, es dispara i assoleix nivells imprecisables. Res. Que ja hem superat la primera setmana, una setmana plena de trasbalsos i de novetats: jo he canviat de centre educatiu i d'alumnat, la Mar ha començat a l'institut, les altres han canviat de tutora, tenim un horari de colors a la nevera amb l'encaix impossible de totes les músiques i els patins i als dies m'hi falten hores i, a les hores, minuts... Això sí que és normalitat! Però, si us plau, que arribi la tardor d'una vegada!