La ciència exacta dels pronoms febles

La darrera novel·la que he llegit ha estat publicada en una edició magnífica, amb un acuradíssim disseny de portada i, si hi afegim l'argument xuclador i un estil ambiciós, es pot dir que ho té tot. Tots els ingredients perquè quan caigui a les mans del lector li vinguin ganes d'endur-se-la a casa. Però l'editorial, com moltes prestigioses editorials del país, no ha apostat per un bon corrector. O n'ha prescindit. O no en té. O, fins i tot, potser no n'ha trobat cap d'excel·lent i s'ha hagut de conformar amb un de mediocre: si hi ha algun pronom feble encertat, a part d'altres petits detalls, és pura casualitat... Ha arribat un punt que tothom s'atreveix amb la llengua. A les facultats regalen la Filologia catalana, la Lingüística i el títol de Mestre com si fossin xurros de fira. L'antic Nivell D de català (ara té un altre nom) s'ha descafeïnat tant que sembla l'antic C (que ara representa que tenen assolit tots els estudiants de Catalunya quan acaben la Secundària) i, fins i tot, s'obté amb més facilitat si s'estudia en un lloc oficial o es realitza l'examen al País Valencià. El cafè per a tothom de la transició democràtica i el cafè per a tothom de Zapatero fa anys que s'estén a la llengua com una taca que ja comença a tenir aquell color marró fosc, tirant a negre, amb totes les connotacions d'aquesta infusió: Calent -perquè m'encén veure la poca vergonya i la poca seriositat de les correccions i, deixeu-m'hi afegir, de les titulacions que les avalen-, Amarg -perquè amb la deixadesa de qui té el poder per reconduir la situació ens deixem perdre el patrimoni lingüístic del país-, Fort -perquè em sento agredida brutalment quan qualsevol (bon) lingüista o corrector no sap aplicar les regles més elementals-, i Espès -perquè en el cas dels pronoms febles, que són matemàtica pura, es concentren totes les variants (li, li'n, n'hi, la hi, li ho,...) en un atapeït "l'hi" (amb una mica de sort) que s'interioritza com a únic i correcte-. Ha rebut tothom, ja ho sé. Però encara no estic tranquil·la. Només n'estaré quan vegi que algú mou els fils per fer un bon cafè de veritat. I això que, a mi, el cafè sol no m'agrada.

Publicat al Punt el dijous 3 de març de 2011