diumenge, 6 de setembre del 2015

Per activa i per passiva: no és una dèria de l'Artur Mas.

Ja se sap que no hi ha més sord que aquell qui no vol escoltar...Vaig intentar seguir l'entrevista de la Cuatro al President Mas però, com que la tallaven perquè els contertulians donessin la seva opinió, no vaig resistir ni la primera pausa. Alguns periodistes em posaven massa nerviosa amb aquelles opinions quasi extraterrestres i que són les mateixes opinions que es reprodueixen a les xarxes socials provocant unes discussions amb destí únic: l'esgotament. Anys enrere m'hi hauria embrancat i m'hi hauria fet forta; ara no, només les llegeixo per curiositat, sense fer-m'hi mala sang ni intentar aportar-hi cap argument: fa molt temps que vaig decidir que ja ens havíem explicat prou, que ja havíem intentat fer entendre que no era res personal, que només volíem ser qui érem, com érem i com sentíem... No. I ho torno a repetir: no hi ha més sord que aquell qui no vol escoltar, i això és el que passa amb els contertulians, amb els periodistes dels mitjans espanyols, amb els twits... Doncs no ens hi cansem. 
Del fragment d'entrevista que vaig seguir, vull reiterar que es va tornar a fer palès que l'Artur Mas és l'orador més brillant d'aquest país (i també de l'estat que l'ofega). I que darrere d'aquesta oratòria s'hi amaguen tres qualitats que considero inqüestionables en un polític: intel·ligència (la qual cosa desemboca en respostes àgils i en una habilitat única per desmuntar arguments -la seva intervenció al Parlament l'altre dia n'és una mostra clara-), educació (és capaç de dir el que vol dir amb la màxima elegància) i honestedat (de moment, encara no s'ha demostrat el contrari, malgrat els intents). 
Tan sols em falta afegir que el primer dia em vaig fer candidata de Junts pel sí i que, ai que me'n descuidava!, no sóc votant de Convergència. Només per refermar allò que ja s'ha dit per activa i per passiva: el procés cap a la sobirania no és una dèria del President Mas. És el clam de tot un poble.

2 comentaris:

  1. Bon dia Mercè, He trobat per atzar el teu blog i no m'en sé estar de fer-te un petit comentari. Sobre lo d'en Mas, hauria pogut jo escriure el teu mateix que tu. Respecte al recull de frases, directe a la sensibilitat i guaridor de ferides vitals. Molt bó. I tot el blog,digne de una PERSONA (així, en majúscules) Tant de bó pogués encomanar-se la teva sensibilitat per tot arreu... Tan difícil és adonar-s'en que el millor de la vida és la entesa,la tendresa, la comunicació a cor obert? Moltes gràcies per la teva aportació a la feina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Josep Boltaina. Per raons diverses he tingut el bloc una mica abandonat durant els darrers mesos. Ara hi he entrat i m'ha fet molta il·lusió trobar (i publicar!) el teu comentari.

      Elimina